Com ja us he comentat, estem preparant un
parell de coses amb el kayak. Mentrestant us deixo amb unes imatges matutines
dels gossets jugant a la platja de Blanes (Cala Sant Francesc). Avui al matí, just sortí el Sol, hem anat a la
platja a fer-los corre, és una bona manera de començar el dia. A casa m’han
demanat que edités les imatges i he aprofitat per fer-vos una entradeta.
A veure si aquesta setmana que comença fa
millor mar i us puc penjar alguna coseta més interessant.
Ja està fet, igual que amb la Marnató he editat un vídeo recopilant les imatges més xules. De vegades poden semblar repetitives, però la veritat és que les fotografies dels nedadors, amb el paisatge de la Costa Brava de fons, són tan espectaculars que és complicat eliminar-ne.
Aquest cop ens vam encarregar dels nedadors més ràpids. Tota la meva admiració, fer 7 Km en 1h:15 min és impressionant. En el meu cas anava fent camí a les que van ser les tres primeres noies (1h:25 min, si no vaig errat) Impressionant. Penseu que això deuen ser uns 5 Km/h nedant....!!!! Espero que els hi féssim servei. De vegadesem donava la sensació de ser un pesat de tant cridar: “Cap a l’esquerra, cap a l’esquerra.” Després va tocar anar a buscar els més endarrerits i portar-los a port.
La cursa d’iniciació va ser més ràpida, potser un any m’animo, a veure quan trigaré .... Encara recordo aquelles èpoques d’anar a piscina per culpa de la meva l’esquena torta, amb 14-15 anys, quan feia 40 piscines al dia (1km) i ja estava mort.
Aquest cop no he pogut editar el mapa al gmaps ja que no veig les illes formigues per enlloc i perquè el notebook li costa fer via amb els mapes. Em deixo de rollo, apa, aquí va el vídeo...
Doncs sí, ha començat el dia a dia i l'activitat del bloc ha baixat. Tot i això estic al cas. Aquests dies he fet algunes visites a la platja, amb fusell i amb càmara però no he tret res de bo. Amb la Clara estem meditant algun projecte kayakista d'interés, si avancem amb la idea us ho faré saber. Això sí, estigueu atents a la propera setmana, si no hi ha contratemps temin excursió en kayak el diumenge, anem a fer de suport a la Radikal swim
Per fi, 4 dies després, he pogut acabar el vídeo resum del que ha estat l’última excursió en kayak. Aquest passat dia 3 de setembre es va celebrar a Cadaqués una prova popular de natació (Marnatón). Ho de popular és un dir perquè van participar també nedadors de gran nivell. En total van participar unes 600 persones entre les diferents categories. Des del Kayaking Costa Brava van organitzar part dels kayaks de suport i aquí és on entrem nosaltres. La nostra feina principal era la de fer un camí per a que els nedadors no es desorientessin i acabessin a les roques, i ser el primer contacte en cas que necessitessin algun tipus d’ajut.
La veritat és que la matinada (ens vam llevar a les 4:45h del matí) va valer la pena, i no ho dic només per la “comilona” que ens van preparar en acabar la cursa.
El tema fotografies i imatge no és gaire bo, a la màquina prou li costava enfocar amb les onades i la veritat és que havíem de vigilar als participants i això no deixava temps per preparar bones fotos. Tot i això, ens vem trobar amb 280 arxius entre vídeos i fotografies que he pogut resumir en 11 minutets. No us penjo cap fotografia directament però si algú en vol alguna en concret sols m’ho ha de dir. Evidentment el vídeo té molt de nosaltres tres: Òscar, Clara i Albert; però també surten altres persones. He intentat no posar imatges molt directes de l’altre gent però en algun cas sí que ho he fet, perquè em semblaven fotografies o imatges gracioses. Si algú que surt en el vídeo vol que el tregui o pel contrari el vol per guardar-lo en bona qualitat, sols m’ho ha de fer saber.
Igual que en altres casos, per temes de la música, no es podrà visualitzar des d’Alemanya.
Per últim agrair al Toni i a la gent del Kayaking Costa Brava la possibilitat de gaudir d’aquesta experiència i també a l’Òscar i a la meva dona que em van convèncer de passar olímpicament dels senyors del temps de TV3.
Para todos mis "Big Fans" que me siguen desde Cuenca, esta entrada es bilingüe. Empezamos a despedirnos del agosto y de la Escala. Encima ha empezado a entrar tramontana. así que antes de sacar la zódiac, nos hemos ido a dar un bañito entre la "Illa Mateua" y Montgó. Al principio pensaba que no sacaría nada de bueno, ya que había mucha profundidad y no llevaba los plomos. Aún así, siempre se pueden hacer fotos bonitas. El cangrejo ermitaño, las babosas de mar y un pez muy cachondo me han salvado el día. Quizás me han permitido hacer algunas de las mejores fotos de lo que va de cámara. Mi mujer y cuñado se han muerto de envidia con las babosas, la verdad es que los colores són espectaculares.
Comencem a despedir-nos de l'agost i de l'Escala. A sobre avui entrava tramuntana, així que abans de treure la zódiac ens hem anat a fer un banyet entre la Illa Mateua i la Cala Montgó. Si bé no les tenia totes d'inici, el bernat ermità, un peixet de roca simpàtic i un llimac marí m'han deixat un bon regust final.
El Bernat ermità
Els llimacs marins (Flabellina affinis). Brutal!!!
Entre tanta aigua, un moment de muntanya. Al barri de Requesens, a Cantallops, trobem aquest magnífic castell. Des d’aquest punt de l’Albera, fins i tot, podreu arribar a veure el mar. El Castell va estar habitat fins a meitat del s XX (fa res) i tot i sé "petit", en comparació amb d'altres, es fa gran al ser un autèntic laberint. El castell, la Cantina, la gent que la regenta, les vaques pastant i el paisatge fan d’aquest indret un paratge sensacional.
Amb la col·laboració especial de Nymeria productions, us deixo el vídeo d’un dia de pràctiques d’esquimotatge amb els amics. En aquest cas la meva intervenció és només com a càmera i comissari de seguretat, com els de la F1. Ja em vaig tenir prou amb el snorkel del matí. Són 10 minuts de vídeo amb les veus originals, tal com ho ha editat la Clara.
Avui és dia de feina, s’ha d’actualitzar el bloc amb unes quantes entrades. Per començar us ensenyo unes quantes imatges i un vídeo fent snorkel per l’espigó de riells. Mentre el meu sogre pescava i buscava un congre per que el gravés agafant-lo, jo em dedicava a buscar imatges interessants. La veritat és que poca cosa de profit vaig aconseguir. Això sí, el vídeo té la seva història.
1- El pop. Anava jo perseguint un “peixito” que no es veu a les imatges. De cop miro sota una pedra i:
Ohh sorpresa!! Hi ha alguna cosa més? A veure de nou... Osti!! Sí!!! un pop. “Guaita” que el pop marxa. Està allà, anem a perseguir-lo.... mira com surt nadant.... S’ha amagat darrera aquella pedra de nou...mmmm vaig a agafar aire i torno a baixar,.... osti, on està el pop?...l’he perdut,....jooo!!! hagués pogut fer un bon vídeo.
Doncs sí, el pop em va enganyar. Repassant el vídeo es veu clarament on estava el pop, em va timar.
2- La Medusa: El fet de portar el neoprè em va facilitar apropar-me molt a l’animal sense patir per la meva seguretat. Seran urticants i tot el que vulgueu, però maques ho són molt.
Us deixo amb el vídeo i algunes de les fotografies salvables.
Una castanyola ben tranquileta.
Uns rogerets (molls) pastant. Salmonete pels amics.
Cogombre de mar (holoturoideus). La fotografia és correcta, estava agafat a una roca verticalment.
Cogombre de mar (holoturoideus). Aquest estava al fons estirat sobre la roca.
Estrella de mar.
Una variada, verada o vidriada (Diplodus vulgaris)
Aquest últim (imatge superior i inferior) crec que és un peix de la família dels symphodus però no ho tinc clar. (tordo en castellà)
Avui he fet molta feina blogguera. Ara necessito nou material i noves excursions. De moment us deixo unes fotos que he fet vorajant les platges de davant de L'Hostal Empúries, en el camí que va de L'Escala a Sant Martí. Si bé no ha estat gaire fructífera sí que hi han algunes fotografies bones. Les dues primeres m'encanten.
Si bé les imatges són molt boniques, aquest cop no trobareu peixos a remarcar. Això sí, alguna foto com la del tomàquet de mar, l'estrella o algun que altre paisatge són molt espectaculars.
Aquest cop la càmera la va portar principalment la Clara, al punt on es veuen les castanyoles (estudiants o burrets) és on en va fer el traspàs de la càmera. Veureu la cova amb els ratpenats i el meu sogre navegant amb la seva vela autofabricada.
Les fotos que més m'agraden, per si les voleu veure en bona resolució, són:
El Tomàquet de mar.
L'estrella de mar.
Vista de la sortida (entrada segons es miri) de la Cala Pedrosa.
Com ja vaig comentar anteriorment, una de les coses que volíem fer, ara que hem pujat els kayaks a l’Escala, era anar a les Illes Medes.Vam anar des de la platja de l’Estartit fins a les Illes, allà les vam vorejar per finalment parar en una zona on podíem deixar les piragües amb certa seguretat.
Abans d’agafar l’entrepà amb ganes, vam tenir temps a fer una mica de Snorkel. Poca estona, ja que estava l’aigua molt freda. Us deixo el vídeo resum que he fet de l’excursió. Pel que fa referència als peixos, veureu: Oblades, Salpes i Llises principalment. Pareu especial atenció al peix gran de color blavós, és un Mer (mero) grandet . En vam veure molts però són molt moguts i és la millor imatge que he pogut pujar. Seguidament veureu, dins d’una cova, una bròtola (color groguenc).
Aquesta visita a les Illes m’ha servit per diferenciar les Llises dels llobarros. De Llises en veureu moltes, cap el final però es veu un peix pràcticament sol, aquí teniu el llobarro. Si pareu molta atenció al vídeo, és pot veure un Sard imperial (franges ataronjades). A les fotografies la podeu veure millor. Per cert, he posat com a so Guns N'Roses, des d'Alemanya potser teniu dificultats per veure'l.
Unes quantes fotos.
Llises
Llobarro
El Llobarro amb un banc de Salpes
Més del Llobarro.
El peix ratllat és el Sard Imperial.
La sensació que tinc després de bussejar per les Medes és la d’haver nedat dins d’un aquari. No fa tant de temps tota la nostra costa era com les Illes Medes, potser sí que ens hem de replantejar una pesca més sostenible. Ara mateix tinc moltes ganes de tornar-hi. Malgrat que queden pocs dies de vacances espero fer-ho aviat, si més no amb el neoprè que em donarà més temps abans de la hipotèrmia.
Avui, per fi, he acabat d’editar algunes de les fotos i vídeos que hem fet els últims dies. Per començar us penjo un vídeo fent snorkel (i buscant llenguados) a la platja de Riells. Aquest cop mentre jo em dedicava a fer de professor, intentant explicar com veure’n les petjades, el meu cunyat portava la càmera.
En el vídeo podreu observar, per ordre, una lluerna amb les aletes plegades; un llenguado aleví que ens va donar molt de joc; i unes fotos d'uns molls o rogers petits (salmonete en castellà) buscant menjar entre la sorra. No us he vulgut editar so, ja que al ser un vídeo curtet, el so de l'aigua ja és prou agraït.
Esperant aconseguir noves i millors imatges els propers dies, us deixo amb unes fotos d’una medusa que se’ns va creuar en una excursió. La veritat és que malgrat que són temudes per ser urticants, la veritat és que són molt maques. Jo en tinc vistes de dos tipus: aquestes grans i blanques i les petites marrons, personalment més mones.
Si anteriorment us vaig ensenyar el Tacó, peix pleuronectiforme, les següents fotos i vídeos mostren la capacitat de camuflatge d’altres animals marins. En aquest cas veureu un vídeo d’una sèpia i unes fotos d’un llenguado i un pop. De fet el llenguado i jo vam tenir una forta baralla fins que va caure a les meves mans (juajuajua) i al meu plat. Tot per intentar fer-ne un vídeo que no vaig aconseguir. Aquests dies intentaré molestar-ne un per gravar-lo, però enteneu-me , estan tant bons que per poc que es posen a tir..... És curiós, mentre la gent està per la platja jugant amb la pilota o amb els matalassos de plàstic no són conscients de la vida i el menjar tant bo que poden aconseguir amb un punxó, sols has de saber seguir-ne les petjades.
On està el llenguado? Intenteu buscar els ulls. Ampliar la foto us ajudarà.
El que sí podeu imaginar és on va acabar.
Un dels altres animals que es sap camuflar, sobretot amagar molt bé, és el pop. Aquí un pop que em vaig trobar amagat entre les roques. Només se li veuen ulls i el que sembla una pota.
Per cert, el pop té extremitats, algun alumne he tingut que, en un examen de carrera, et diu que el pop (octopode : vuit potes) no té extremitats. Imagino que anava per tema de l'esquelet i es va confondre. És impresionant com poden adaptar la forma. Com podeu veure a la imatge, el pop, que no té pinta de ser molt gran, s'adapte perfectament al petit forat que ha trobat entre les roques. Si aneu fent snorkel i trobeu unes pedretes tapant un forat en una roca, baixeu a fer un cop d'ull, pot ser un pop. Acostumen a tapar les entrades de casa eva i això els delata.
Hola de nou i perdoneu per la meva poca activitat blogger.La veritat és que està sent un estiu poc habitual i això fa que haguem fet poques visites a la platja per aprofitar la càmera subaquàtica.
Tot i això un parell de cosetes noves si que hem fet, com el curset d’esquimotatge, important per si algun dia tombem amb el kayak. Aquí us deixo un vídeo fent pràctiques uns dies després del curset. Notareu que primer vaig amb les ulleres de busseig (1er dia de pràctiques) i després sense (2 dies després). Quan anem a practicar anem amb 1 sol kayak mentre que l’altre sols vigila i corregeix els errors. No penseu que sempre surt l’esquimo, ara devem estar en un 50% d’efectivitat. De fet, si ens veu algun especialista segur que ens fot bronca per la poca tècnica que tenim. Tot és qüestió de practicar més ara que fa caloreta i no molesta refrescar-se una mica.
En els propers dies intentarem fer el curs de tècnica i una visita a les Illes Medes des de la Cala Mongó, espero aconseguir bones imatges amb la càmera.
El primer cop que el vaig veure pensava que era un llenguado, va ser el meu sogre el que em va recordar el seus colors reals. Com no sabia quin peix podia ser vaig investigar una mica, poca cosa. En un llistat de peixos típics del mediterrani apareix com a Tacó (Bothus podas). Desconec la subespècie però podria ser podas podas. Si busqueu per la web observareu clarament que el peix del vídeo i les fotografies és un Bothus podas. El desconcert arriba a tal punt que, en algunes pàgines, podreu llegir que aquest peix és un llenguado o un gall. De fet la paraula llenguado s'aprofita per anomenar de forma genèrica a molts d'aquests peixos planiformes. Fent un estudi ràpid dels primers enllaços que apareixen en el google, el tacó no sembla tenir nom propi en castellà, segurament perquè la seva carn no és especialment apreciada.
Les imatges i vídeos que adjunto a continuació s'han aconseguit fent snorkel a la cala Treumal de Blanes, platja engantxada a la platja de Sta Cristina de Lloret de mar. Us adjunto els links de la wikipèdia per que pogueu veure la diferència entre els peixos plans o pleuronectiformes. Per poc que pugui, intentaré ensenyar-vos un llenguado típic abans d'acabar l'estiu. Les diferents fonts que he trobat sobre el Tacó a Internet coincideixen en que aquest peix viu a profunditats mínimes de 5 metres. Jo juraria que els 3 cops que l'he vist ha estat a profunditats de 3 a 5 metres. Si sou miops i no porteu ulleres graduades us serà molt difícil de veure ja que, com es veu en una de les fotografies, passa completament desapercebut.
